viernes, 25 de febrero de 2011

Una mica de 29ous per EEUU

Us penjo un video d'uns que saben passar-s'ho bé amb les seves 29ous.

No son campions del mon, ni uns amaters de nivell però deu nido el graons que baaixen... un dia haurem de fer una visita al Tio Sam i que ens porti a fer algún sender.

Holiday Sweets. from lacemine29 on Vimeo.

viernes, 18 de febrero de 2011

Que els hi passa a les 29ous a les pujades fortes?



 Fa uns dies vam criticar les conclusions d’un article comparatiu entre les 26 i les 29” publicat en una revista (Solo Bicing) on es treien unes conclusions que tot i ser certes, el mètode escollit per treure les conclusions eren d’aficionats.


L'Arnau en una de les etapaes de muntanya de a la Titnadesert 2008 amb la primera incursió del Projecte Priscilla.

Una de les conclusions era que a les de 29” els hi costa més pujar per pujades molt fortes en igualtat de condicions. I és cert, però, realment te tanta importància com per que sigui un motiu decisiu a l’hora de decantar-se per una mida de roda o una altre?. Vem comentar que nosaltres ho sabíem i que ho explicaríem. A veure si ho aconseguim... No és una cosa que em resulti fàcil d’explicar per que hauríem d’entrar en conceptes de física que se m’escapen una mica, però de totes maners ho intentarem.

O sigui que “Échale sobrino!!”

Com hem dit abans, és cert que a una bici de 29” li costa més que a una de 26” pujar per un desnivell fort en igualtat de condicions.

Que vol dir en igualtat de condicions? Evidentment, que pugen exactament per mateix lloc, i que ho fan amb la mateixa relació de transmissió, o sigui, que avancen els mateixos cm per cada volta de biela.

Però com és possible que tenint la mateixa relació de transmissió costi més pujar?

La culpa la te el Senyor Palanca i la seva llei. Les rodes de 29” tenen un diàmetre de roda més llarg, i per lo tant un radi de circumferència més llarg. Això vol dir que la distancia des de on s’aplica la força (el pinyó) a on s’entrega (el punt de resistencia on el neumàtic entre en contacte amb el terra) és més llarga en una roda de 29” que en una de 26”. Aquesta distancia seria la palanca, i quan més llarga segui la palanca més ens costarà pujar.


L'Ariadna en la etapa reina de la muntanya de a la Titnadesert 2009 amb la segona incursió del Projecte Priscilla.

Però això es tant greu com sembla?

Depèn, si haguéssim de fer una crono escalada les 29” podrien ser un desavantatge, i dic podrien per que si som capaços de rodar per sobre els 10, 12 o 15 km/h aquest desavantatge desapareix per que entra en joc un altre concepte físic, la inèrcia (i totes aquelles coses del par, el moment de força, etc.. que se m’escapen una mica...). 

Amb això volem dir que els inconvenients els trobarem en pujades fortes que no es deixin rodar per sobre els 10 o 15 km/h.

És aquí on cal fer un exercici de reflexió, realment és un inconvenient aquest aspecte de les 29”? en el cas que vulguem fer una sortida circular dels kilòmetres que sigui, ens torbarem que fem el mateix desnivell de pujada que de baixada, per lo tant aquest problema només el tindrem a la meitat del recorregut que acumula el desnivell de pujada. En el pitjors dels casos, la meitat del desnivell acumulat el farem per fortes pujades on ens costarà una mica més pujar en relació a les bicis de 26”. O sigui, que només aniríem pitjor durant el 25% del total del recorregut mentre que en la resta, pujades mitges i suaus, i baixades, (el 75% del recorregut restant) anirem amb un punt d’avantatge.

Conclusió:  A les 29ous els hi costa més fer pujades fortes, però aquestes pujades acostumen a ser insignificants en el total d’un recorregut de BTT.

lunes, 7 de febrero de 2011

Magdalena d’hivern

A l’hivern sempre costa llevar-se dora per anar a fer una estirada de cames, i més quan des de fa uns dies anuncien que ve una onada de fred que deixarà nevada tota Catalunya (tot just fa una setmana). 



Fent cas omís a les perdicions del home del temps i a les alertes del Meteocat, deixem per més endavant la incursió planificada a la Catalunya profunda, limitant-nos a una matinal per Collserola. Total, si fa molt fred o ens mullen,  en mitja hora som a casa dutxats i calentets.

Però ves per on, el capricis del temps han volgut deixar en evidencia als meteoròlegs de torn regalant-nos un dissabte radiant de BTT per Collserola arrossegant guants, buff i demès coses d’abric a les butxaques del mallot...

Però lo millor no arriba fins al final. Desprès de 4 hores trialera amunt, trialera avall, toca donar per acabada la matinal amb una magnifica magdalena d’hivern a mig camí entre un muffin i un Coulant de xocolata. Brutal...!!!

El següent link el va penajr el Robert en un comentari d'un article del 29ous anterior, i hi podreu trobar una comparativa feta pel Chistoph Sauser entre una bici de 26" i una de 29". La valoració que s'hi fa és molt inteligent i descriu d'una manera molt acertada les ventatges i els inconvenients d'untilitzar una bici o una altre depenent del que es necessiti en cada moment. Gràcies Robert!!

martes, 25 de enero de 2011

Rodacorriols testant una 29ous


Avui us presento el testimoni del Ferran, un altre boig de les bicis, que ha catat un bici de 29” per primer cop.

En el seu blog ha penjat les sensacions que li ha produït anar amb una bici de rodes grans i totalment rígida, i pel que sembla, li ha agradat força, i això és un problema per dos motius, el primer, per que entre la bici de muntanya, el tàndem de muntanya, la Brompton, i les bicis de la parella, al final hauran de dormir al replà de l’escala, i el segon problema, serà haver de decidir cada dia  amb quina bici surt...

Bé, aquí us deixo el començament del article del seu blog:

29er Espaibici

Per fi he pogut provar les rodes grans, és el que toca :) Fa uns anys van ser les dobles i ara entren les 29er, els usuaris determinarem on ens sentim més còmodes. Per diversos motius, porto temps donant-li voltes a fer el canvi al nou format i un dia, parlant amb en David d'Espaibici sobre models de 29", em va recomanar provar-la i sortir de dubtes. I fet! Aquest cap de setmana he pogut fer 100km en tres sortides amb la 29er Demotest de la botiga.

Per continuar lleguin l'article, punxa aquí!!!!

lunes, 10 de enero de 2011

Bici Monegal


Avui farem una critica a les revistes de BTT i al poc rigor informatiu que s’hi pot trobar. És una llàstima que en el nostre país no disposem d’una premsa especialitzada d’opinió pròpia i que digui les coses com son sense estar lligats a la por de perdre un anunciat important per la revista.

Aquesta actitud no fa més que desprestigiar l’opinió dels redactors i de la revista convertint-se en titelles de les marques que s’anuncien a les seves revistes, i enganyar als lectors que busquen assessorament.

Lo bo que te la premsa de qualitat es que diu les coses tal com son sense deixar-se influir per ningú. La crítica, ja sigui positiva o negativa, es la millor opció per informar a la gent, i per que cadascú es creí una opinió pròpia. I si als anunciants no els hi agrada la critica, doncs que millorin els seus productes.

D’aquesta manera potser la gent compraria més la premsa escrita per assessorar-se i no per llegir noticies poc rellevants, i les marques potser voldrien figurar en aquetes revistes per estar vinculades a una opinió amb criteri i prestigi en lloc de voler dictar el que els redactors han d’escriure.

Desprès de buidar el pap passem a la critica en si que ha motivat aquest article d’opinió.

No tinc l’hàbit de comprar revistes de BTT, tot i que si haig de fer un llarg viatge en tren o avió em serveixen de passatemps intentant treure l’entrellat d’algunes noticies, va bé per aprendre a llegir entre línies i entendre com son les coses en realitat, i no com les expliquen.

Tot i això, l’altre dia em van passar un Solo Bici, el nº 235, on figura una comparativa entre una bici de 26” i una de 29”. En el article hi figuren una sèrie de conclusions que a priori poden ser correctes o no, però si et llegeixes l’article sencer, fa que t’entrin molts dubtes de la veracitat de les conclusions i de la poca rigorositat deixant en entre dit els autors de la comparativa.

Per fer la comparativa han optat per agafar dos bicis de la mateixa marca i model, una Orbea Alma en 26” i una Orbea Alma en 29”. Molt encertat. Inclús s’han fixat que el pes de les dues bicis sigui el més similar possible, com diuen ells, així es podrà veure la diferencia real entre la diferencia de roda. Molt ben vist.

Però... se’ls hi ha passat una cosa per alt a l’hora de fer una comparació creïble que només compari el tany de roda, l’equipament de la bici. A part d’alguns detalls, com que porten rodes molt diferents (Shimano XT a la de 26” i Mavic C29ssMAx en la de 29”) que poden influir en les sensacions de la proba, ja que la rígides d’una i l’altre poden ser diferents, hi ha un aspecte molt més important a l’hora de provar la bici, i és que les bicis tinguin les mateixes transmissions en quant desenvolupaments es refereix. La bici de 26” porta una transmissió Shimano XT de 3 plats (44/32/24) i 10 pinyons (11/36) i la bici de 29” un Sram XX de 2 plats (39/26) i 10 pinyons (11/36).

La proba de la revista és resumeix en cinc punts diferencials que cal tenir en compte, les conclusions son les següents:

En pujades fortes, les 26” van millor
En pujades per trialeres, les 29” van millor
En pla, les 29” van millor
En curves, les 26” van millor
En baixades, les 29” van millor

Tot i que les conclusions es podrien donar més o menys per bones, encara que amb alguns matisos importants, ara volem fixar l’atenció en la primera conclusió sortida de la prova de les dos bicis teòricament idèntiques a excepció del tamany de roda. En pujades fortes, les 26” van millor.

Per fer aquesta afirmació és fàcil imaginar-se que han agafat les dos bicis i les han fet pujar per una rampa de consideració amb la marxa més curta. Però... la marxa més curta de la bici de 26” es 24/36 i la d 29” 26/36 (plat/pinyo).... o sigui, que la marxa curta de la bici de 29” és un 10% més llarga que la de 26”, cosa que la fa un 10% menys apte per les pujades.

Però la cosa no s’acaba aquí. Si a més a més tenim en compte que una roda de 29” allarga les marxes un 10%, significa que la diferencia real entre la bici de 26” i la de 29” a l’hora de fer una forta pujada és del 20% en detriment a la bici de 29”.

Així doncs es evident que els provadors han notat que costa més fer una pujada forta amb una bici 29” que amb una de 26”. La sensibilitat dels provadors és evident. Ara només fa falta que repeteixin la proba amb bicis amb les mateixes transmissions per publicar unes conclusions que s’ajustin a la realitat, encara que potser això vulgui dir dedicar temps i ganes a fer els coses bé en ves de fer-nos creure que han escrit la comparativa desprès de fer la proba o les fotos de la proba.

Es evident que a la comparativa feta per Solo Bici li falta solidesa però la afirmació de que a les bicis de 29” els hi costa més fer pujades molt fortes, es certa, tot i que la diferencia és relativa, també hagués estat interessant saber el per que costa més i si es un factor important.

Nosaltres ho sabem i ho volem explicar, però ho farem en un altre article.

miércoles, 29 de diciembre de 2010

Entrevista a Aimar Fraga

Se podría decir que Aimar ha estado vinculado al ciclismo toda su vida. Su admiración por la maquina y por la esencia de la bicicleta le ha llevado a crear una marca de bicicletas llamada Amaro, especializada en realizar los sueños de los demás.

Hoy la entrevista se la haremos a él.


Aimar en la Titandesert 2009, con la Amaro Lollobriguida, Lolo para los amigos. La únca vez que una fixie ha participada en esta carrera.

Aimar, es sorprendente encontrar en nuestro país una iniciativa como Amarobikes, lejos de buscar una comercialización agresiva, has apostado por crear bicicletas con personalidad propia. Esta filosofía te ha llevado a diseñar varias bicicletas de 29” a cual más exclusiva. Según tu  opinión, ¿Crees que las 29” son una nueva moda llegada de Estados Unidos o realmente aporta ventajas?

Como en casi todas las cosas de la vida, no es ni blanco ni negro, sino más bien un poco de las dos cosas... Por un lado hay que reconocer que las ruedas de 29" tienen unas ventajas teóricas respecto a las ruedas de 26", aunque en la gran mayoría de los casos esas ventajas teóricas no son muy apreciables en un uso práctico por la mayoría de usuarios y el hecho de que se decidan a usar este tipo de monturas en lugar de las 26" viene más determinado por ese deseo innato de diferenciación, de buscar ese "algo más" que nos haga sentir un poco especiales. Además, existe la eterna necesidad de los fabricantes de ofrecer algo "nuevo" cada temporada que deje todo lo anterior en "obsoleto" y de este modo fomentar el consumo continuado de novedades y productos (2x9, suspensión inteligente, 29", materiales, etc, etc). En este caso, hasta hace poco tiempo las 29" eran algo así como un mito muy poco común en nuestras fronteras (Io que no significa que no existiese un número de fieles seguidores y usuarios de dichas bicis por nuestras tierras), aunque parece que finalmente han alcanzado al grueso del mercado y es más común ver este tipo de bicis tanto en tiendas como pruebas de revistas, etc, teniendo casi todas las marcas un modelo en su catálogo. Esto provoca que se haya popularizado bastante y ya no se vean como "una pijada americana".

Claro que... ¿qué ocurre antes? la demanda de los clientes y posterior "respuesta" de los fabricantes, o no somos más que autómatas que respondemos a los estímulos programados por los fabricantes? (siempre con la ilusión autoalimentada de que elegimos nosotros, claro).

Recuerdo cómo hace más de 8-10 años había gente (conociste a uno de ellos en la quedada Amaro, el maestro Matías), que defendía el uso de ruedas de 700cc/29" en mtb, y tenían que hacerse inventos con ruedas de carretera y cuadros adaptados (aquí no había piezas de ningún tipo). A esta gente le llamaban chalados o cosas peores... Ahora resulta que como las 29" ya tienen fotos en revistas y todas las marcas tienen algún modelo, la misma gente que se "reía" de éstos locos de las ruedas grandes hacen lista de espera para tener una, recitando de memoria los mandamientos dogmáticos que hacen a las 29" una medicina vital de la que nadie debería prescindir.

Pero también está el otro lado de la moneda, por supuesto... En estados unidos llevan mucho tiempo con este tema de las 29", ridiculizando el uso de las 26", sin embargo, todo muy basado en esta necesidad anteriormente citada de ser "especial", y una gran diferencia en el tipo de circuitos (Europa sigue siendo muy revirada y llena de barro...).Ahora que las 29" ya se han popularizado, oh no, esto no puede ser! así que ya hay que reinventar la rueda y ponerse con 650b, o incluso las 36", todo vale con tal de no ser como el rebaño general.

En fin... ¿a dónde quiero ir a parar? a que en las 29" hay moda, por supuesto, pero también la hay en las 26", en el singlespeed, en las dobles, en definitiva... en todo hay un factor importante de "estar en la onda" o pertenecer a cierta "tribu". Donde deberíamos centrarnos especialmente es en analizar objetivamente qué uso vamos a dar a la bici y decidir el tipo de ruedas/bici según ese uso. Un ejemplo claro es el Proyecto Priscilla, donde para disputar carreras por etapas en raid por el desierto, la mejor opción sin ninguna duda son las 29" (Junto con el resto de componentes, como Rohloff, etc).

Vamos, que ni 26", ni 29", ni 36", ni 650b, sino que todas ellas y muchas más, todas las opciones son perfectas, sólo hace falta saber qué tipo de ciclista somos y elegir montura según esos requisitos. Lo mismo que debería ocurrir con materiales, geometrías, etc.


La Bellucci Sinistra, una 29" siglespeed con horquilla Lefty y pedalier BB30, un sueño hecho realida para su dueño.

Crear una bicicleta de cero no debe ser nada fácil, ya que el carácter de la bici dependerá exclusivamente del diseño de su geometría. En ocasiones podemos ver pequeñas diferencias entre las geometrías de distintos fabricantes. Según tú, ¿Cuáles son medidas que más influyen en el carácter de una bici? (inclinación de dirección o de tubo de sillín, avance de la horquilla, largo de vainas, largo del top-tube,…. ¿Cuáles son las más importantes? Y, ¿Cuál crees que deberían ser para una bici de 29” y para un uso XC?

Uf, este tema es algo tan complejo como queramos.... si nos centramos únicamente en comportamiento, podríamos simplificarlo MUCHO en ángulo de dirección y longitud de vainas. Estas dos medidas pueden indicarnos mucho sobre qué orientación tiene una bici. Para uso de xc puro, las vainas deberían ser de máximo 440mm, y un ángulo de dirección en torno a 73º. Y aquí es donde sinceramente no entiendo en absoluto las geometrías que se están haciendo en términos generales con las 29".

Casi todos los fabricantes tienen unas vainas muy largas (445 o incluso más) con ángulos de dirección de 71,5º y dejando una distancia entre ejes de transatlántico (más de 1100mm), lo que hace un flaco favor al comportamiento de este tipo de bicis, ya que acentúa esa tendencia a una torpeza de reacciones debida a su mayor masa/inercia de los neumáticos. Tampoco entiendo que bicis de 29" diseñadas con horquillas rígidas se hagan con medidas de 470/480mm de longitud (de horquilla), ya que una vez más acentuamos posibles "defectos", como son adaptación a tallas pequeñas, falta de rigidez en dirección, mayor peso, etc, etc. Aquí creo que se hace muy evidente la influencia norteamericana en el diseño de estas bicis, ya que tienen una clara tendencia a ser trenes de mercancías para rodar a altas velocidades por pistas, pero muy poco apropiadas para trialeras o maniobrabilidad.

Para mis ideas de lo que debería ser una bici de xc, no habría que hacer grandes diferencias entre 26" y 29", es decir, las medidas que en 26" se consideran racing xc, deberían mantenerse en 29", con la salvedad de 3 puntos:

1-Dirección: dado el mayor diámetro de las ruedas, el ataque del neumático es diferente, por lo que para conseguir el mismo comportamiento de dirección, la 29" debería tener un ángulo mayor, en torno a 2º. Así, para una 26" de 71º, su "equivalente" en 29" debería estar en torno a 73º

2-Vainas: Por simple cuestión de espacio libre con la rueda, es casi imposible hacer vainas más cortas de 435mm en 29", por lo que unas vainas ultracortas de 415mm en 26" podrían equivaler a 435mm en 29"

3-Caída de pedalier: Mientras que en 26" es necesario unos 35/40mm para tener espacio libre al suelo, en 29" podemos llevarlo a 68mm, ya que el pedalier queda más alto con las 29", así que deberemos bajar el pedalier respecto a 26" para mantener buena estabilidad en altas velocidades y evitar que el sillín quede demasiado alto respecto al suelo

Por lo demás, las medidas de tubo horizontal, distancia entre ejes, ángulo de sillín, etc, etc, creo que deberían mantenerse todo lo posible, ya que el cockpit de un ciclista en una 26" debe ser el mismo que en una 29", o acaso va a tener diferente distancia sillín-pedalier-manillar el mismo ciclista por el mero hecho de cambiar ruedas?

Reconozco que soy un poco radical en cuanto a geometrías, tanto en mtb como en carretera, pero a veces se me escapa por completo el entender cómo se pueden hacer ciertas geometrías y "vender" luego la idea de que son muy racing y de xc puras.

La bici del Proyecto Priscilla de Espaibici.

Todas tus bicis de 29” reciben el nombre de Bellucci aunque lo único que tienen en común es el tamaño de rueda, no hay ninguna que tengan los mismos componentes y no hay ningún cuadro igual. Pero… ¿Cuándo empezó tu relación con las 29”?

Aquí se puede diferenciar entre relación platónica y relación física... la platónica o más teórica, caculo que sería hace cosa de 7/8 años, leyendo alguna revista americana en la que se hablaba de este tipo de bicis, aunque tampoco le presté excesiva atención ya que mi mente andaba más preocupada de otros usos (sí, el tema supermotard, la actual Lollobriguida) en vez del mtb, que Io tenía un poco aparcado. Sin embargo, recuerdo que me pareció bastante interesante, aunque la falta de acceso a piezas, etc., hizo que quedase como un pequeño barniz que se queda ahí a la espera de materializarse más adelante. Después, cuando ya me lié la manta a la cabeza con Amaro, la cosa pasó a realidades físicas, ya que estudiando ideas, diseños, etc., las 29" estaban ahí como una opción realmente interesante, aunque en cierto modo había una parte que se justificaba por ofrecer diseños que no se pudiesen conseguir en el mercado generalista, sí que tenía bastante sentido cuando se quería ofrecer ciertos diseños como vuestra Priscilla o mtb para gente de tallas grandes (el jugador de básquet Santi Abad, etc). Sin duda, el apogeo de esta relación con las 29" fue el Proyecto Priscilla y ahí es donde se pudo ahondar más en todas las ventajas que este tipo de bicis podía ofrecer respecto a una 26". A partir de ahí se han hecho varias 29", cada una de ellas con una orientación diferente, pero siempre intentando mantener unas geometrías acordes a Io que antes he mencionado que debería ser una bici de comportamiento "interesante".



La última 29" de Amaro y la primera que combina el titanio con carbono.

De todas las bicis de 29” que has hecho, ¿de cuál estas más orgulloso?

Puf, esto es complicado, porque todas tienen su aquél. Y por otro lado, todas, y repito que TODAS, las bicis que haces, una vez terminadas siempre terminas por descubrir cosas que podrías haber hecho mejor, es como una eterna búsqueda del diseño perfecto que parece que nunca llega, y en cada bici que haces vas puliendo ese concepto de diseño total, aunque siempre queda algo por hacer y te obliga a replantearte todo una y mil veces cada día. En este sentido, la bici de la que más orgulloso estaría sería la última de todas (en este caso la Bellucci de titanio-carbono) por haberse acercado un poco más a esa perfección, aunque sigue teniendo aristas que pulir, claro está, me temo que eso es el espejo eterno en el que nunca verás más que reflejos de perfecciones difusas. Lo que sí te digo, y no es por pelotear, es que con la Priscilla disfruté mucho por poder trabajar en un proyecto se realizaba por y para un fin concreto, que además se pudo llevar a cabo hasta sus últimas consecuencias, aunque no sin tener que pasar por un año de purgatorio, pero la espera mereció la pena y después de la mala suerte en 2008, en 2009 pudisteis materializar ese sueño en el que Espaibici puso toda su ilusión y esfuerzo.


¿Aconsejarías una bici de 29” para un uso XC?

Por supuesto, aunque como te he contado antes, sólo con unas geometrías adecuadas, no con un transatlántico. De hecho, es como preguntar ¿Recomendarías una 26" para uso xc? pues dependerá mucho de qué 26" sea, ¿no?

La Amaro Bellucci de titanio/carbono

Si tienes alguna cosa por decir sobre las 29" y quieres aprovechar, solo tienes que decirlo.

Creo que ya se han dicho muchas cosas. Quizás Io único que puedo decir es que no se trata de una guerra entre 26" y 29" en la que escribir mil estudios en los que demostrar cómo una opción es mejor que la otra o intentar que haya vencedores y vencidos. Sencillamente, son bicicletas, con sus características propias, y cada una tendrá unos terrenos en los que podrá demostrar esas virtudes, así como otros terrenos en los que no sea la mejor opción, pero al fin y al cabo, Io importante es que son bicis y que quien vaya montado encima vaya más contento que un juvenil con calcetines nuevos.

Aquí podreis ver de lo que es capaz Amarobikes.

Aqui teneis un link del primer boletin de Amarobikes donde aclara conceptos de geoemterías y diferencias entre materiales como acero, aluminio, carbono y titanio.


Boletnín 1, y aquí, más boletines.

--

lunes, 20 de diciembre de 2010

Realment saps que és una bici de 29”? (2º part)


Ara que ja sabem quan més grans son les rodes de 29” podem passar al per que han tingut tanta bona acollida en el seu país d’origen i s’està estenent de mica en mica a la resta del món  tot i semblar un disbarat.

Ens vam atrevir a enviar-li un seguit de consultes a Gary Fisher per tal d’esbrinar que li va passar pel cap per decidir-se a dedicar tants esforços al desenvolupament de les bici de 29” i arrossegarà a marques de renom per que li fessin components a mida per els primers prototips.


Les dos bicis del Projecte Priscilla (29ous) a punt de començar la Titandesert del 2008.

Com era d’esperar, l’accés a aquest tipus de personatges no es fàcil, o sigui que per ara no sabrem quin va ser el detonant de la seva bogeria, i ens haurem de conformar amb l’evidencia dels resultats de la seva iniciativa sense saber (per ara) el per que d’aquesta.

Hi ha molts factors pels quals les bicis de 29” aporten beneficis respecte a les de 26”, i cada dia que passa els peròs dels escèptics, tot i ser legítims com qualsevol opinió, perden força al nostre entendre.

Quatre veritats com a punys:

1.- Les rodes de 29” superen millors els obstacles degut a un menor angle d’atac.

Que vol dir això? Això vol dir que si afrontem una roda de 26” i una roda de 29” contra un graó de 10 cm d’alt, la roda de 29” li costarà menys superar-lo ja que per ella el graó representaria un obstacle més petit que per la roda de 26”. Del fet que a la bici de 29” li costi menys superar els obstacles respecte una bici de 26” vol dir moltes coses, per exemple, que es frena menys per terrenys irregulars, o el que és el mateix, que és més ràpida, o que ens costarà menys esforços rodar per muntanya o trialeres. A més a més també serà una mica més difícil que la roda es quedi travada en un graó (pedra, arrel, forat, etc...) cosa que pot significar més seguretat i que costi més sortir volant per davant.

2.- Les bicis de 29” son més ràpides.

En l’anterior punt ja hem explicat que les rodes de 29” poden ser més rapides per la seva major facilitat en superar obstacles però hi ha un factor més important que el menor angle d’atac. El que realment fa les rodes de 29” més ràpides es el seu major diàmetre.
Una roda de 29” és més ràpida per la inèrcia que genera al rodar. Com que la llanta i la coberta estan més lluny de l’eix de la roda, la inèrcia es més gran i ens permet mantindre una velocitat elevada i/o constant amb menys esforç.

3.- Més estable.

Aquest aspecte ve donat per dos motius, pel tamany de la roda i el seu efecte de giroscopi, cosa que fa que la bici sigui més estable, i pel fet que la caixa de pedaleir  esta més baixa que els eixos de la roda respecte a una bici de 26”.

Que una bici sigui més estable pot significar relaxar l’atenció en la direcció de la bici per poder concentrar-nos millor en altres aspectes a l’hora de rodar.

4.- La tracció.

Sens dubte, les rodes de 29” tenen una tracció molt més bona que les de 26”. La major  superfície de contacte junt amb un angle d’atac inferior fan que a l’hora de remuntar trialeres, les 29” es comportin molt millor que les de 26”.

Fins aquí les virtuts teòriques de les 29” però recorda que la millor manera de comprovar aquetes diferencies es provant una bici de 29”!!!!

Coses a tindre en compte:
Les rodes de 29” tenen un diametre més gran que les de 26” i en conseqüència un perimetre més gran.

Això vol dir que si rodem amb la mateixa marxa que una bici de 26”, la de 29” avança més centímetres per pedalada, més o menys uns 22 cm, que ve a ser com portar una marxa més llarga. Això pot ser un punt a favor a l’hora de rodar ja que a la major facilitat de rodar de les 29” se li suma el fet de tindre un desarrollo més llarg que les de 26”. Però, a l’hora de pujar forts pendents estarem es desavantatge ja que no tindrem un desarrollo tant curt com las bicis de 26”.

Com ho podem solucionar? Fàcil. Al mercat hi ha cassets de 9 velocitats 12/36 dents pensats per bicis de 29”, per equiparar els desarrollos a les bicis de 26”.